Travel Machu Picchu Inca Trail Tours

Les teories més fermes sostenen que va ser una "llacta" inca: un assentament construït amb la finalitat de controlar l'economia de les regions conquerides. Era la llacta més bella de l'imperi inca, i havia estat construïda per refugiar el més selecte de l'aristocràcia en cas d'atac. Sembla que es va utilitzar durant un temps com a "lloc de descans" del Zapa Inca i com a "observatori". Després de la conquesta de l'imperi per part dels espanyols, va ser la fortalesa de la revolta de Manco Inca.

Segons els arqueòlegs, la ciutat de Machu Picchu estava dividida en tres grans sectors: el Barri Sagrat, el Barri Popular, al sud, i el Barri dels Sacerdots i la Noblesa (zona residencial).

A la primera zona, dedicada a Inti, el déu Sol, la seva divinitat major, es troben els tresors arqueològics principals: el Intiwatana, el Temple del Sol i l'Habitació de les Tres Finestres.

A la zona d'habitacions, hi havia un sector per a la noblesa, un grup de cases situades en fileres sobre una baixada, la residència dels Amautas (savis), caracteritzades pels seus murs de color vermellós, i la zona de les Nyustas (princeses), amb habitacions de forma trapezoïdal.

Dins de la ciutadella, hi havia també un sector destinat a la presó, on s'aplicaven càstigs als presos dins de nínxols de roca.

El Mausoleu Monumental és un bloc de pedra amb un interior en forma de volta que era utilitzat per rituals o sacrificis. Les parets interiors són treballades.

Totes les edificacions de Machu Picchu segueixen l'estil clàssic arquitectònic inca: construccions amb murs polits de forma regular amb juntes tan perfectes entre els blocs de pedra que costa imaginar-se com aconseguien construir-los. Entre pedra i pedra, no hi cap ni la fulla d'un ganivet.

És important assenyalar que els inques, tot i conèixer la forma rodona (el déu Inti el representaven així), mai no van aplicar aquesta forma, és a dir, no van conèixer la roda. Per tant, la mobilització dels enormes blocs de pedres és un misteri. Tanmateix, encara que no van conèixer la roda, sí que utilitzaven el pla inclinat. I, en aquest element, es pot aventurar una teoria sobre com van pujar aquestes pedres fins dalt de tot. Per a fer-ho, era necessària la força de milers d'homes. Lamentablement, els inques no van deixar registre escrit degut a que tampoc van conèixer l'escriptura.

En tot l'espai, es troben al voltant de 140 construccions entre temples, santuaris, places i nuclis residencials.

Hi ha més de cent escales de pedra (moltes vegades esculpides íntegrament en un sol bloc de granit) i gran quantitat de fonts d'aigua, interconnectades per canals i aigüeres perforades a la roca, destinats a l'original sistema de rec.

Fins ara, no ha estat possible imaginar com l'enginyeria de la civilització inca va poder transportar fins al cim del Machu Picchu blocs de pedra de fins a vint tones.